Visitar un poble convertit en ‘Vila del llibre’ és un plaer que els amants de la lectura no tenim ocasió de gaudir molt sovint. I si a més aquest poble és un petit nucli rural de 90 habitants, esquitxat de cases de pedra i envoltat de prats, la proposta és senzillament iressistible. Així que vam decidir emular el llibreter ambulant de Christopher Morley -sense carruatge però amb una pila de llibres per ensenyar i vendre, que ve a ser el mateix- i vam aterrar a Bellprat. M’estalvio els comentaris kitsch sobre la bellesa del paisatge perquè el propi nom de la vila diu exactament tot el que necessitem saber. A més, ja hem advertit al titular d’aquesta crònica que us explicarem algunes coses que no volíeu saber.

IMG_9065

A les cases i als carrers de Bellprat es venien llibres de segona mà

Com que és un miracle que algú llegeixi més de dos paràgrafs a Internet i nosaltres som tirant a descreguts, aniré al gra: la fira de Bellprat d’enguany ha rebut unes quantes bufetades: que si va coincidir amb altres fires del llibre, que si la Champions, que si va anar poca gent… Què voleu que us digui. Per a nosaltres, que un grapat de veïns es reuneixin per organitzar una fira a l’estil ‘book town’ i faci 7 edicions… només mereix el nostre aplaudiment. I sí: podia haver anat més gent, i estaria bé que no coincidís amb segons quines fires, i també que tingués megafonia. I moltes més coses que segurament els organitzadors ja saben i alguna altra que se’ls acudirà, perquè algú que organitza 7 edicions d’una fira com aquesta és gent trempada.

Dit això, i com que incomprensiblement continues llegint aquest text (digues que sí: tu contra totes les estadístiques), t’explicaré una altra impresió. A la fira de Bellprat hi van anar editorials i llibreries molt interessants. Parlo, per exemple, de Sidillà, una petita editorial de la Bisbal que el Xavier i la Judit porten amb admirable tenacitat i empenta -per cert, obro parèntesi: la presentació del Xavier va ser sens dubte la millor del cap de setmana; fins i tot millor que les d’Espai Literari, que ja és dir. Tanco parèntesi-. També hi eren els editors de Candaya, que editen molt i molt bé. I als que tenim una enveja insana, és clar. El pitjor és que no ens vam poder estar de comprar un llibre a Sidillà -Els pobles oblidats- i un altre a Candaya -La librería quemada-, compres que van comprometre la rendibilitat de l’expedició a Bellprat, com us podeu imaginar si us dediqueu al món del llibre.

Un amic expert en SEO -que és l’art d’enganyar a Google o de creure que ho fas- em va dir que havia d’incloure molts hiperlinks, hasthtags i altres collonades per obtenir més visites i convertir-les en ‘leads’ que alhora convertirem en vendes. En fi, m’ho apunto i ho poso a la pila de post-its que decoren el monitor de l’ordinador.

Va, seguim. Perquè encara estàs llegint i això ja comença a ser preocupant. I tinc curiositat per saber quina mena de rara avis llegeix (deixa’m comptar) cinc paràgrafs seguits a Internet. Per si de cas, t’explico ja el que vam fer nosaltres, o el meu amic marketinià s’emprenyarà. El resum és el següent: vam posar un stand on els llibres prenien el sol, amb l’interessant entreteniment d’roganitzar una rotació dels llibres que impedís la seva ignició -que té lloc a 451º Farhenheit, com sens dubte ja sabeu-. També vam organitzar dues presentacions. Una, del nostre llibre Cròniques Negres, protagonitzada per Pere Cullell i Enrique Figueredo amb la capacitat d’oratòria que s’esperava de dos monstres de la ràdio. I l’altra, del llibre Café Bovary, una col·lecció de 23 relats de ficció que ens tenen enamorats i que van presentar l’Òscar Royo i el Mariano Salvadó.

IMG_9099

Pere Cullell i Enrique Figueredo van captivar el públic de Cal Pinyota amb les seves arts oratòries (i amb alguna que altra història esgarrifosa!)

Un altre assistent a la Fira va ser Som Negra, llibreria de nom tan explícit com Bellprat, capitanejada pel Miquel Àngel amb grans dosis d’entusiasme, hiperactivitat i bonhomia -ai, si el meu amic marketinià llegeix aquesta última paraula, tan obsessionat que està ell amb les maleïdes keywords-. El Miquel Àngel és un llibreter a qui els editors haurien de fer un monument: cuida els autors, els convida a xerrades, els posa olivetes i vi… Nosaltres ho vam viure en primera persona quan ens va convidar a presentar el llibre Bcn confidencial de la Núria Vázquez. A Bellprat va portar a Josep Camps (Melodia quebrada) i Jordi Ledesma (El diablo en cada esquina). Si us agrada el gènere negre, faríeu bé de fer-li una visita al seu generós racó d’Esparreguera, ben nodrit i amb llibres selectes. El que difícilment aconseguireu és una de les mítiques samarretes vermelles de ‘Som negra’ que un servidor va haver de suar per aconseguir.

IMG_9105

Encara que ho sembli, el Miquel Àngel de Som Negra no està emmanillat: escoltava atentament a en Jordi Ledesma

IMG_9089

Òscar Royo i Mariano Salvadó, autors de ‘Café Bovary’, van desafiar l’escenari amb una presentació improvisada com exigeixen els cànons de les ‘book town’

La manca d’espai no em permet comentar com es mereix la presentació de Lloll Bertran, que va provocar un inquietant -i efímer- tsunami de públic. Us parlaria també d’altres editorials inquietes com Voliana o Gregal, a qui desitgem tota la sort del món.

Al final, ves per on, us he explicat algunes coses que no us interessaven. Però això ja us ho hem dit al titular d’aquesta crònica. En fi, als que no heu anat encara a Bellprat, us animo a fer un tomb l’any vinent. Hi trobareu gats de paper amb menjar de veritat; cases particulars amb llibres de segona mà a la venda; incomptables xerrades i presentacions literàries, i alguns espectacles teatrals i musicals realment notables. Ben mirat, podia haver començat aquest article (post, diu el meu amic) amb aquest darrer paràgraf. Prenc nota per a la propera crònica.

Jordi Izquierdo, autor de l'exitosa 'Guía secreta del cine en Gràcia', no es va voler perdre la fira de Bellprat

Jordi Izquierdo, autor de l’exitosa ‘Guía secreta del cine en Gràcia’, no es va voler perdre la fira de Bellprat