portada La Barcelona fosca aureli vazquezBarcelona és percebuda com una ciutat innovadora, oberta, cosmopolita… però també té una ‘cara B’, formada per aquelles històries que no sempre ve de gust recordar. Prejudicis racistes, assassinats en nom del poble, prostitució infantil, oblits imperdonables… La Barcelona fosca repassa 30 d’aquests capítols més grisos del passat de la ciutat, des d’episodis medievals fins a successos contemporanis.

El llibre comença amb el capítol ‘Quan Barcelona odiava els jueus’, sobre la revolta popular esdevinguda a finals del segle XIV on van perdre la vida brutalment més de 300 persones. També repassa l’assassinat del sindicalista Pau Sabater, el Tero, injustament oblidat, o el terrible espectacle de les execucions en públic a garrot vil, amb un públic festiu i entregat.

La Barcelona fosca aborda també la fatídica explosió de gas del carrer Rajolers de Sants, on van perdre la vida 14 persones, i la posterior negociació entre advocats, on es va posar preu a cada nen mort. Els anys del pistolerisme i la lluita entre sindicalistes i patronal hi és present també al llibre, amb casos especialment coneguts com el de Salvador Seguí, el Noi del Sucre.

En una ciutat mundialment coneguda per les aportacions arquitectòniques de Gaudí, resulta xocant recollir els atacs que aquest i d’altres creadors van rebre dels mitjans de comunicació, especialment amb obres com la Pedrera, la Sagrada Família o el Palau de la Música. Sobre aquest últim, Josep Pla va dir que era una “barraca delirant”, mentre que a la Pedrera la van qualificar de “garage per a dirigibles”.

Memòries i desmemòries

Captura de pantalla 2018-03-29 a las 14.50.12La segona part, titulada Memòries i desmemòries, treu de l’oblit alguns episodis incòmodes de la gestió d’homenatges i monuments. Un cas clar és l’estàtua a Jacint Verdaguer, inaugurada després de 22 anys de nyaps i falses promeses,  i finalment aprofitada per Primo de Rivera per enaltir la figura del poeta com un símbol de l’espanyolisme. També hi ha espai per a la memòria de l’escultor Josep Clarà, que va cedir a l’Ajuntament la seva obra a canvi de fer un museu… i l’Ajuntament el va tancar en pocs anys.

Aureli Vázquez (Barcelona, 1975) és llicenciat en Periodisme per la UAB i un apassionat de les històries que envolten la ciutat de Barcelona. Després de La Barcelona invisible (L’Arca, 2012), torna a endinsar-se en la cara oculta de la capital, aquest cop des d’una perspectiva històrica, buscant els dimonis amagats a la memòria de la ciutat.